Realitat inèdita és el títol d’una exposició basada en un recull d’imatges procedents de dissenys d’espais, realitzats entre els anys 1999 i 2005. Les imatges van ser creades, en un inici, amb una finalitat bàsicament descriptiva. Avui, en canvi, són utilitzades com a pretext d’una nova reflexió. Les imatges no són la mera representació gràfica d’uns espais, també són visions subjectives d’una “realitat inèdita”. I és aquesta realitat imaginada que esdevé ara el centre d’atenció de la meva reflexió.
CINC PROJECTES
Com a conseqüència del format escollit per a realitzar l’exposició, les imatges són mostrades de manera inconnexa a la resta del conjunt dels projectes de disseny en què totes elles un dia van pertànyer. El motiu d’aquesta petita memòria conceptual és contextualitzar cada imatge amb el seu projecte corresponent, descrivint de la manera més essencial els propòsits de cada disseny.
PROJECTE 01:
LA CASA TARONJA (ANY 1999)
La base fonamental d’aquest projecte consistia en segregar un conjunt de cambres d’un habitatge existent per transformar-les en un “habitatge individual”.
ALTERACIÓ DE LLUM NATURAL
L’expressivitat del nou espai l’obtenim mitjançant el tractament de la llum natural. Les formes se submergeixen en un intens color taronja. La llum és conduïda i filtrada a través de vidres de color, alterant així la seva naturalesa. Aquesta claror tenyida de color llisca suaument per les parets blanques i es projecta en un joc de reflexos fins a desaparèixer gradualment.
Atès que es tracta d’un habitatge individual, la seva composició espacial la vaig concebre per a ser habitada exclusivament, i sense concessions, per a una sola persona. Aquest espai, finalment, l’acabaria convertint en un petit estudi o, fins i tot, en un “habitatge-taller”.
La planta rectangular es divideix longitudinalment en dos grans blocs; el primer és una sala diàfana i polivalent, contenidora d’una gran estructura desplegable que funciona com un òrgan vital, on diverses peces de mobiliari són accionades segons les necessitats de cada moment. El segon bloc, confrontat al primer, és compost per un conjunt de cambres; la cuina, el bany i el dormitori.
En definitiva, aquesta casa la defineixo estructuralment en un conjunt d’habitacles separats els uns dels altres únicament per vidres transparents colorats.
PROJECTE 02:
PASSATGE (ANY 2001)
El programa d’aquest projecte consistia en atribuir una nova funció a un espai urbà, on fins aleshores només hi circulaven vianants, convertint-lo en un centre de disseny. L’emplaçament de la proposta era al Barri Gòtic de Barcelona, al Passatge del Crèdit. El projecte també afectava sis locals del mateix passatge.
OBJECTES QUOTIDIANS EN ESPAIS INSÒLITS
L’entramat de ferro que s’expandeix per la superfície, i que fins i tot abasta els interiors dels antics locals comercials, figuren els rails d’una vella estació de trens. El ferrocarril, fora del seu context (i per tant exempt de la funció per al qual va ser creat), serà necessàriament sotmès a una reinterpretació simbòlica per part dels vianants.
Els carrils de colors s’aixequen paral•lelament al pla de terra, a una distància prou generosa per al bon funcionament de les instal•lacions. El centre de disseny compta amb un espai extens, diàfan, sense obstacles que impedeixin la realització de qualsevol esdeveniment. El conjunt de rails, més enllà de ser un simple reclam visual, funcionen com a suports estructurals per a qualsevol instal•lació.
Podríem dir que hi ha un cert paral•lelisme entre l’estranyesa provocada per la nova identitat i funció del ferrocarril i alguns dels objectes que seran exposats al centre de disseny, ja que aquests últims també es trobaran descontextualitzats pel simple fet de ser exhibits, lluny de la seva funció originària.
PROJECTE 03:
ZONA DE DESCANS (ANY 2004)
Aquest cop es tractava de dissenyar un espai destinat al descans en un aeroport. La instal•lació havia de ser adaptable a qualsevol espai públic interior i de grans dimensions.
LA PROJECCIÓ D’UNA OMBRA
La meva voluntat va ser la de transformar un espai atapeït per la multitud en un oasi sense haver d’utilitzar una estructura pesant. Aquest plantejament es resoldria disminuint simplement la intensitat de llum ambiental gràcies a la projecció d’una ombra. D’aquesta manera delimitaria la zona de la resta del conjunt.
Per tal de contrastar l’espai a intervenir ocupem la superfície amb un teixit plàstic i compacte, que s’adapta sobre qualsevol extensió. La zona a cobrir pren forma, al mateix temps que “entapissem” una sèrie de superfícies ondulants, dissenyades ergonòmicament per satisfer el repòs de qualsevol usuari. Aquestes sinuoses “dunes” també funcionen com a suport del cablejat tibat per globus. L’efecte de la instal•lació vol recrear un cel tapat per una massa nuvolosa.
PROJECTE 04:
LA PLAÇA (ANY 2004)
Havia de dissenyar una peça de pedra artificial per a ser emprada com a revestiment per a qualsevol espai urbà que, al mateix temps, esdevindria el punt de partida d’un altre disseny: la pavimentació de la Plaça dels Arbres de Calaf.
ACUMULACIÓ DE VOLUMS IDÈNTICS QUE CONFORMEN UN ESPAI
La meva voluntat era tramar una superfície uniforme, composta per elements idèntics entre si, que conformessin un pla geomètric continu on les irregularitats fossin l’origen de tot un entramat de mobiliari urbà al servei dels vianants.
Si la disposició continuada dels elements creen una superfície transitable, l’absència d’aquests causen unes cavitats que esdevenen zones verdes. De la mateixa manera, l’apilament o acumulació en sentit vertical dels blocs de pedra ens permetrà crear el mobiliari urbà, que en aquest cas seran pedrissos alçats en els llocs adients.
PROJECTE 05:
MAGATZEM-DORMITORI (ANY 2005)
La finalitat era recuperar un edifici obsolet per transformar-lo en un habitatge social d’ocupació. El principal objectiu era dissenyar un habitatge de baix cost per a residents temporals. L’emplaçament de l’edifici existent era al 22@, al Poblenou de Barcelona.
MOBILITAT D’ESPAIS PRIVATS ENTORN UN ESPAI PÚBLIC
Calia humanitzar un espai gelat i convertir-lo en una llar on una comunitat constantment canviant la pogués habitar. L’edifici havia de ser entès com un espai d’interrelació i convivència.
Tot això es resoldria dissenyant un mecanisme que regenerés els espais privats segons les necessitats de cada moment. L’edifici regularia la pròpia capacitat d’allotjament gràcies a una grua pont que s’empraria per traslladar contenidors metàl•lics (transformats en cambres privades) d’un lloc a l’altre.
Aquesta zona del dormitori està agrupada en una gran nau longitudinal folrada de fusta, que li atorga calidesa. En un extrem hi ha un enorme forat on s’hi acumulen tots els contenidors que no estan sent utilitzats de moment. En canvi, el conjunt de cambres en funcionament són apilades al voltant de les parets de fusta on hi han integrades les màquines necessàries per a poder viure confortablement. Cuines, electrodomèstics, lavabos, instal•lacions amb funcions diverses i espais per a desar-hi les pertinences de tots els veïns. Les escales mòbils, les baranes desmuntables i les passarel•les elevades connecten les cambres entre si tot creant superfícies transitables.
En definitiva, hem transformat un vell magatzem en un “magatzem-dormitori” envoltat d’espais de relació cívica i equipament urbà.
continua
Realitat inèdita de Xavi Moix està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons
